ALGUNA VEGADA T’HAS PREGUNTAT QUÈ SIGNIFICA REALMENT LA PARAULA «DEMOCRÀCIA»?

Perquè puguem respondre aquesta pregunta primer hem de conèixer l’origen etimològic de la paraula democràcia, per tal de comprendre què significa i si això es correspon amb el sistema polític a Espanya.
Primerament, la paraula «democràcia» té el seu origen al grec antic. Prové de la unió de dues paraules gregues: «demo», que significa «poble», i «kratos», que significa «poder». Per tant, etimològicament, la democràcia fa referència al «poder del poble». Aquesta definició subratlla la idea central que, en un sistema democràtic, el poble té control i autoritat sobre el govern i les decisions polítiques.

Com es fa perquè el poble tingui control?

La democràcia, com a forma de govern, ha estat objecte destudi, debat i aspiració al llarg de la història. Des de l’antiga Grècia fins avui, els teòrics polítics han elaborat diversos conceptes i models per definir i practicar la democràcia.

El nostre concepte per excel·lència és el que fa referència a la democràcia formal, on s’han de donar un conjunt de requisits institucionals necessaris perquè un règim polític sigui considerat democràtic en termes estrictes.

Requisits fonamentals perquè es doni una democràcia formal.

Separació de poders:

Legislatiu, Executiu i Judicial són els tres poders de l’estat.
El Poder Legislatiu té la capacitat de fer les lleis que ens afecten i obliguen tots.
El Poder Executiu, que és el que executa les lleis i el Poder Judicial, que és l’encarregat de decidir en els casos que aquestes es poguessin haver incomplert.

Aquests tres poders han d’estar separats en origen, perquè si algú controla o té influència en aquests tres poders, pot fer les lleis com li interessi, fer-les complir o no segons l’interessi i controlar els jutges que decidiran si les incompleix.
Si un partit polític s’encarrega de legislar, executar i tria els jutges… Estarem davant d’una partitocràcia, el poder el té un partit polític i no pas el poble.

Representació uninominal per districte:

Un representant és aquella persona que actua en absència duna altra, obligat a defensar els interessos de la primera, en aquest cas en defensa dels interessos dels ciutadans.
Per districte (de no més de 100.000 habitants) per delimitar i fer una representació real que s’encarregui de cobrir les necessitats realistes del seu districte.
El sou del representant hauria de ser abonat pel seu districte, ja que així es deurà a ell, als seus habitants.
I si no fes bé la feina, poder-lo revocar.

Independència judicial:

El poder judicial ha de ser totalment independent, tant en la seva elecció de jutges, com disposar del propi pressupost econòmic.
Constitueix un pilar fonamental per preservar un sistema democràtic veritable i eficaç.
Només s’aconsegueix mitjançant una judicatura veritablement independent, per garantir la protecció dels drets individuals, la igualtat davant de la llei i la rendició de comptes dels poders públics.
La independència judicial és fonamental i requereix una vigilància constant per part de la societat civil i una defensa activa per part dels mateixos jutges.
La intervenció del poder polític a l’àmbit judicial, així com la instrumentalització de la justícia per servir interessos partidistes o particulars, debilita els fonaments de la democràcia.